.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Dos películas
americanas recientes, cada una con unas pretensiones diferentes. Las dos
coinciden en que se basan en hechos reales desconocidos para el espectador
actual, incluso para los estudiosos de cada época que representan. Ambas hacen
un esfuerzo de ambientación encomiable. Pero la primera supera a la segunda,
aunque la segunda parezca más espectacular. “12 años de esclavitud” se basa en
el libro autobiográfico de Solomon Northup, un afroamericano en los EEUU de
mediados del siglo XIX, que vivía en los Estados en donde ya no existía la
esclavitud. Un aciago día, es drogado, secuestrado y vendido como esclavo en
una plantación de Louisiana. Durante los doce años del título, va cambiando de
amos, pero luchando por sobrevivir. La película cuenta todo sin suavizar nada,
como hace siempre su director, el británico Steve McQueen (nada que ver con el
actor), da lo mismo si habla de gente del IRA en prisión (“Hunger”) o de un
misántropo obsesionado con el sexo (“Shame”). Aquí cuenta con un excelente Chiwetel
Eliofor (“Melinda y Melinda”), que da humanidad y dignidad a su luchador
personaje, que pasa por todo tipo de humillaciones y tiene que ver cómo
miembros de su raza las sufren aun peores. Michael Fassbender, que ya trabajó
con el director en “Shame”, también tiene un personaje importante, aunque menos
simpático, ya que es el dueño de una de las plantaciones, con una interpretación
que pasa de ser odioso a despertar lástima. Destaca asimismo la actriz Lupita
Nyong’o en un sobrecogedor papel de esclava que sufre todo tipo de
humillaciones. Ha ganado el Óscar, y la propia película, varios más, los más
importantes,convirtiéndose en la triunfadora de 2014.
Por otro lado,
“Monuments Men”, la cuarta película de George Clooney como director, se basa en
un episodio real de la II Guerra Mundial, el de un comando del Ejército
americano con una peculiar misión: recuperar las obras de arte en poder de los
nazis, expoliadas por ellos en la Europa que fueron invadiendo, y devolverlas a
sus lugares de origen. Resulta entretenida, pero no llega a la grandeza de su
ópera prima como director, “Buenas noches y buena suerte”, denuncia del
mccarthismo, más apreciada en Europa que en EEUU. Destaca el excelente reparto
de secundarios, entre ellos el francés Jean Dujardin (“The Artist”) y el
americano John Goodman, que son los que más humanidad les dan a sus personajes,
el primero con su campechanía francesa y el segundo con su habitual aspecto
orondo entrañable. Le perjudica su tono patriótico, aunque menos marcado que
otras películas del género bélico, y tampoco funciona la historia de amor, más
platónica que otra cosa, entre un restaurador americano (Matt Damon) y una
trabajadora parisina del Jeu de Pomme (Cate Blanchett). Clooney se reserva el
papel del líder del comando, aunque aquí se queda en un segundo plano. “12 años
de esclavitud”, entonces, la supera de largo.
12 AÑOS DE
ESCLAVITUD: * * * *
MONUMENTS MEN: *
* *
"12 ANYS D'ESCLAVITUD" de Steve McQueen i "MONUMENTS MEN" de George Clooney
Dues pel lícules
americanes recents, cadascuna amb unes pretensions diferents. Totes dues
coincideixen que son basades en fets reals desconeguts per a l'espectador
actual, fins i tot pels estudiosos de cada època que representen. Ambdues fan
un esforç d'ambientació encomiable. Però la primera supera la segona, encara
que la segona sembli més espectacular. "12 anys d'esclavitud" es basa
en el llibre autobiogràfic de Solomon Northup, un afroamericà als EUA de mitjans
del segle XIX, que vivia als Estats on ja no existia l'esclavitud. Un nefast
dia, és drogat, segrestat i venut com a esclau a una plantació de Louisiana. Durant
els dotze anys del títol, va canviant d'amos, però lluitant per sobreviure. La
pel lícula explica tot sense suavitzar res, com fa sempre el seu director, el
britànic Steve McQueen (res a veure amb l'actor), tant se val si parla de gent
de l’IRA a la presó (“Hunger”) o d'un misantrop obsessionat amb el sexe
("Shame"). Aquí disposa d' un excel lent Chiwetel Eliofor ("Melinda
i Melinda"), que dóna humanitat i dignitat al seu lluitador personatge,
que passa per tota mena d'humiliacions i ha de veure com membres de la seva raça
les pateixen encara pitjors. Michael Fassbender, que ja va treballar amb el
director a "Shame", també té un personatge important, tot i que menys
simpàtic, ja que és l'amo d'una de les plantacions, amb una interpretació que
passa de ser odiós a fer llàstima. Destaca així mateix l'actriu Lupita Nyong’o,
en un esglaiador paper d'esclava que pateix tota mena d'humiliacions. Ha
guanyat l'Oscar, i la pròpia pel lícula, diversos més, els més importants,
convertint-se en la triomfadora de 2014.
D'altra banda,
"Monuments Men", la quarta pel lícula de George Clooney com a
director, es basa en un episodi real de la II Guerra Mundial, el d'un comando
de l'Exèrcit americà amb una peculiar missió: recuperar les obres d'art en
poder dels nazis, espoliades per ells dins l'Europa que van anar envaint, i
retornar-les als seus llocs d'origen. Es fa entretinguda, però no arriba a la
grandesa de la seva òpera prima com a director, "Bona nit i bona
sort", denúncia del mccarthisme, més apreciada a Europa que no pas als
EUA. Destaca l’excel lent repartiment de secundaris, entre ells el francès Jean
Dujardin ("The Artist ") i l'americà John Goodman, que són els que
més humanitat els donen als seus personatges, el primer amb la seva sencillesa
francesa i el segon amb el seu habitual aspecte de grassonet entranyable. La
perjudica el seu to patriòtic, encara que menys marcat que d’altres pel lícules
del gènere bèl lic, i tampoc funciona la història d'amor, més platònica que no
pas una altra cosa, entre un restaurador americà (Matt Damon) i una treballadora
parisenca del Jeu de Pomme (Cate Blanchett). Clooney es reserva el paper del
líder del comando, tot i que aquí es queda en un segon pla. "12 anys
d'esclavitud", llavors, la supera de llarg.
12 ANYS D'ESCLAVITUD: * * * *
MONUMENTS MEN: * *
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada