Entrades populars

dissabte, 27 de juliol del 2013

LA CASITA BLANCA LA CIUTAT OCULTA de Carles Balagué




Un documental hay que cuenta cómo era la vida en la Barcelona de la postguerra y bajo la negra sombra del franquismo. Entre las varias historias que cuentan sus entrevistados hay una que está dramatizada con actores, pero casi todo es lo de un típico documental: entrevistas e imágenes de archivo. El interés del documental, que no innova pero entretiene, es conocer una realidad a través de gente que la vivió, pero se toma como base uno de los más populares prostíbulos de Barcelona, el ya desaparecido “La Casita Blanca”, y de ahí se examina la ciudad de aquella época, como un gran ejemplo de la manera de ser de los barceloneses de entonces, incluso mostrando detalles desconocidos por las generaciones actuales y las que vivieron aquello. Una Barcelona que ya no existe, la ciudad ha cambiado radicalmente gracias a los Juegos Olímpicos de 1992, pero que interesa a los aficionados a la Historia. Los entrevistados son de todo tipo, desde el historiador Rafael Abella a la ex vedette Carmen De Lirio. Entre los actores que salen en la escena dramatizada (el asalto del prostíbulo por una banda de maquis, que asesinan a un empresario), están Sergi Casamajor (“Infidels”), Ricard Borras, Elvira Prado y Vicente Gil.

LA CASITA BLANCA (LA CIUDAD OCULTA): * * *

"LA CASITA BLANCA (LA CIUTAT OCULTA)" de Carles Balagué

Un documental hi ha que ens explica com era la vida a la Barcelona de la postguerra i sota la negra ombra del franquisme. Entre les diverses històries que expliquen els seus entrevistats hi ha una que està dramatitzada amb actors, però gairebé tot és el d'un típic documental: entrevistes i imatges d'arxiu. L'interès del documental, que no innova però entreté, és conèixer una realitat a través de gent que la va viure, però es pren com a base un dels més populars prostíbuls de Barcelona, el ja desaparegut "La Casita Blanca", i d'aquí s’examina la ciutat d'aquella època, com un gran exemple del tarannà dels barcelonins de llavors, fins i tot mostrant detalls desconeguts per les generacions actuals i les que van viure allò. Una Barcelona que ja no existeix, la ciutat ha canviat radicalment gràcies als Jocs Olímpics de 1992, però que interessarà als aficionats a la Història. Els entrevistats són de tot tipus, des de l'historiador Rafael Abella a l'ex vedette Carmen De Lirio. Entre els actors que surten en l'escena dramatitzada (l'assalt del prostíbul per una banda de maquis, que assassinen a un empresari), estan Sergi Casamajor ("Infidels"), Ricard Borràs, Elvira Prado i Vicente Gil.

LA CASITA BLANCA (LA CIUTAT OCULTA): * * *







EL EJERCICIO DEL PODER de Pierre Schoeller y POPULAIRE de Régis Roinsard L'EXERCICI DEL PODER de Pierre Schoeller i POPULAIRE de Régis Roinsard










La Política ha sido vista de manera idealizada e incluso romántica en el cine. Pocas veces hemos visto visiones tan desmitificadoras, tan implacables y tan duras como en la película que propone Pierre Schoeller, con un Olivier Gourmet (“Mi hijo”) absolutamente cómplice. Por otro lado, tenemos una comedia, también francesa, que podríamos dejar en el subgénero que podríamos asimismo llamar “comedia francesa al estilo americano”, pese a que su argumento aporta algo poco habitual (un concurso de gente que escribe a máquina a velocidad de vértigo). He unido ambas películas en una misma crítica para mostrar cómo se puede hacer una película poco convencional pero que sabe lo que quiere contar, u otra vacía y simple, aunque también el director sepa lo que se quiere contar. “El ejercicio del poder” empieza con una impactante escena de una mujer desnuda que anda a gatas y se introduce ella misma dentro de un animal disecado, que luego resulta ser una pesadilla de Bertrand Saint-Jean (Gourmet), Ministro de Transportes francés. Luego le informan de que ha habido un terrible accidente de autocar, con muchos muertos, y acude allí, en medio del frío y la nieve. La película nos muestra su día a día, sin concesiones ni idealizaciones, con las mezquindades de la Política a flor de piel. Michel Blanc también trabaja en el filme, con su habitual buen hacer, como un asesor del Ministro. “Populaire” habla de una peculiar relación laboral y luego amorosa entre un dueño de una compañía de seguros y su secretaria en la Francia de los años 1950. Romain Duris (“Los seductores”, “Una casa de locos”) y Déborah François (“El primer día del resto de tu vida”) son los protagonistas. Dos maneras radicalmente distintas de hacer cine, una sin hacer caso de modas o de atraer público como sea, mostrando la vida tal cual es, y otra es cine comercial con final feliz obligatorio, aunque siendo cine francés, siempre puede haber alguna sorpresa inesperada agradable que rompa esquemas y moldes. Aunque la segunda tiene una cierta ternura en los personajes que echas de menos en la primera, demasiado implacable en lo que nos cuenta. Pero tampoco hace falta tanto azúcar.

EL EJERCICIO DEL PODER: * * * *
POPULAIRE: * *

"L'EXERCICI DEL PODER" de Pierre Schoeller i "POPULAIRE" de Régis Roinsard

La Política ha sigut vista d’una manera idealitzada i fins i tot romàntica al cinema. Poques vegades hem vist visions tan desmitificadores, tan implacables i tan dures com en la pel.lícula que proposa Pierre Schoeller, amb un Olivier Gourmet ("El meu fill") absolutament còmplice. D'altra banda, tenim una comèdia, també francesa, que podríem deixar en el subgènere que podríem així mateix anomenar "comèdia francesa a l'estil americà", malgrat que el seu argument aporta una cosa poc habitual (un concurs de gent que escriu a màquina a velocitat de vertigen). He unit totes dues pel.lícules en una mateixa crítica per mostrar com es pot fer una pel.lícula poc convencional però que sap allò que en vol explicar, o una altra buida i simple, encara que també el director sàpiga allò que en vol explicar. "L'exercici del poder" comença amb una impactant escena d'una dona nua que camina de quatre grapes i s'introdueix ella mateixa dins d'un animal dissecat, que després resulta ser un malson de Bertrand Saint-Jean (Gourmet), Ministre de Transports francès. Després li informen que hi ha hagut un terrible accident d'autocar, amb molts morts, i va allà, enmig del fred i la neu. La pel.lícula ens mostra el seu dia a dia, sense concessions ni idealitzacions, amb les mesquineses de la Política a flor de pell. Michel Blanc també treballa en el film, amb el seu habitual bon fer, com un assessor del ministre. "Populaire" parla d'una peculiar relació laboral i després amorosa entre un propietari d'una companyia d'assegurances i la seva secretària a la França dels anys 1950. Romain Duris ("Els seductors", "Una casa de bojos") i Déborah François ("El primer dia de la resta de la teva vida") són els protagonistes. Dues maneres radicalment diferents de fer cinema, una sense fer cas de modes o d'atraure públic com sigui, mostrant la vida tal com és, i una altra és cinema comercial amb final feliç obligatori, encara que sent cinema francès, sempre pot haver-hi alguna sorpresa inesperada agradable que trenqui esquemes i motlles. Tot i que la segona té una certa tendresa en els personatges que trobes a faltar a la primera, massa implacable en allò que ens explica. Però tampoc cal tant sucre.

L'EXERCICI DEL PODER: * * * *
POPULAIRE: * *