La cuarta película de Woody Allen en Europa se hizo
en nuestro país, tomando Barcelona como principal escenario y una parte para
Oviedo. Fue polémica desde el momento mismo de que se anunció su rodaje, quizá
más por razones políticas que por otra cosa, ya que había partidos ansiosos de
meter su visión de Barcelona en el filme. Luego estaban los partidarios y
detractores de Allen, estos últimos más partidarios de traer a alguien como
Spielberg, más “decente” para su gusto, ya que veían al maestro neoyorkino como
a una especie de degenerado. Después el paroxismo llegó con el rodaje de la
película durante Julio y Agosto del 2007, con miles de personas presentes en el
mismo, tal es la devoción que se le tiene a Allen en la capital catalana. Y
finalmente la polémica con declaraciones del productor ejecutivo, Jaume Roures,
dueño de Mediapro, diciendo que si Allen jamás volverá a rodar en Barcelona por
no sé qué, y que luego no era cierto eso... Lo que la gente se quedarà es con
que el retrato de Barcelona que hace Allen no se acerca a la realidad, es más
bien el mismo que ha hecho de Nueva York durante años, es decir, más a su gusto
que lo que existe de verdad. Trata de dos turistas americanas, de Nueva York
(Scarlett Johansson y Rebecca Hall), que vienen a pasar vacaciones en
Barcelona, y se llaman como las del título. Una está comprometida y la otra va
por libre. Se alojan en la casa de una pariente (Patricia Clarkson, “Elegy”), y
en una fiesta conocen a un pintor bohemio y mujeriego, Juan Antonio (Javier
Bardem), el cual les tirarà los tejos a las dos sin complejos. Las invita a
pasar un fin de semana en Oviedo y más tarde aparecerá la ex esposa del pintor,
la temperamental y desequilibrada María Elena (Penélope Cruz, Óscar y Goya por
este papel). Todo está contado como uno de aquellos “Cuentos Morales” de Éric
Rohmer, y pesa mucho el aire de tópico español sobre Barcelona, con música de
Paco De Lucía, por ejemplo, que quita credibilidad al relato, aparte que no hay
mucha profundidad en situaciones y personajes. Además, todo es de tarjeta
postal, Barcelona y Oviedo salen preciosas. Pero el ritmo es ameno y los
habituales diálogos de Allen hacen llevadero todo. La fotografía de Javier
Aguirresarobe (“Mar adentro”) es adecuada para el ambiente bohemio y sin
prejuicios que se presenta, algo habitual cuando a los americanos se les habla
de Europa. Ah, las escenas de lesbianismo muy comentadas entre Scarlett y
Penélope, una en una sala de revelado y otra en plan “ménage-à-trois” con
Bardem, son sólo besos de pocos segundos. A veces se habla demasiado de cosas
sin importancia.
VICKY
CRISTINA BARCELONA: * * *
“VICKY
CRISTINA BARCELONA” de Woody Allen
La quarta pel·lícula de Woody Allen a Europa es va fer al nostre país,
prenent Barcelona com a principal escenari i una part per a Oviedo. Va ser
polèmica des del moment mateix que es va anunciar el seu rodatge, potser més
per raons polítiques que no pas per una altra cosa, ja que hi havia partits
ansiosos de ficar la seva visió de Barcelona al film. Després, hi eren els
partidaris i detractors d’Allen, aquests últims més partidaris de portar a algú
com en Spielberg, més “decent” per al seu gust, ja que veien al mestre
novaiorquès com a una mena de degenerat. Després, el paroxisme va arribar amb
el rodatge de la pel·lícula durant Juliol i Agost del 2007, amb milers de
persones presents al mateix, tal és la devoció que se li té a Allen, a la
capital catalana. I finalment la polèmica amb declaracions del productor
executiu, en Jaume Roures, l’amo de Mediapro, dient que si Allen mai no tornarà
a rodar a Barcelona per no sé què, i que després no era pas cert això... El que
la gent es quedarà és amb que el retrat de Barcelona que fa Allen no s'acosta a
la realitat, és més aviat el mateix que ha fet de Nova York durant anys, és a
dir, més al seu gust que no pas el que existeix de debò. Tracta de dos turistes
americanes, de Nova York (Scarlett Johansson i Rebecca Hall), que hi vénen a
passar vacances a Barcelona, i es diuen com les del títol. Una està compromesa
i l'altra va per lliure. S'allotgen a la casa d'una parent (Patrícia Clarkson,
“Elegy”), i a una festa coneixen a un pintor bohemi i faldiller, en Juan
Antonio (Javier Bardem), el qual tractarà de lligar-se-les a totes dues sense
complexos. Les convida a passar un cap de setmana a Oviedo i més tard hi
apareixerà la ex muller del pintor, la temperamental i esbojarrada María Elena
(Penèlope Cruz, Óscar i Goya per aquest paper). Tot està contat com un
d'aquells “Contes Morals” d’Éric Rohmer, i pesa molt l'aire de tòpic espanyol
sobre Barcelona, amb música d’en Paco De Lucía, per exemple, que treu
credibilitat al relat, a part que no hi ha gaire profunditat en situacions i
personatges. A més, tot és de targeta postal, Barcelona i Oviedo surten
precioses. Però el ritme és amè i els habituals diàlegs d’Allen fan suportable
tot. La fotografia de Javier Aguirresarobe (“Mar adentro”) és l’adient per a
l'ambient bohemi i sense prejudicis que es presenta, cosa habitual quan als
americans se'ls parla d'Europa. Ah, les escenes de lesbianisme molt comentades
entre la Scarlett i la Penèlope, una a una sala de revelat i l’altra en pla
“ménage-à-trois” amb en Bardem, són només petons de pocs segons. De vegades es
parla massa de coses sense importància.
VICKY
CRISTINA BARCELONA: * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada