Entrades populars

divendres, 23 de maig de 2014

GUILLAUME Y LOS CHICOS A LA MESA de Guillaume Galienne EN GUILLAUME I ELS NOIS, A TAULA de Guillaume Galienne








El filme que se ha llevado más Premios César de 2014 es una historia autobiográfica, contada de manera muy original, que tiene a un actor (Guillaume Galienne) que debuta en la dirección cinematográfica después de una carrera en el teatro y algunos papeles secundarios en el cine. También se basa en su propia obra de teatro, donde él encarnaba todos los personajes y al llevarla al cine se reserva dos, el suyo y el de su madre, en un ejercicio de sinceridad asombroso, sin importarle rebasar el límite de lo absurdo o incluso de lo políticamente correcto. Destaca sobre todo su relación con su madre, un complejo de Edipo muy acusado, que le tiene acomplejado sin remedio hasta que consigue superarlo. Antes, veremos varias etapas del pobre Guillaume en su aprendizaje de la vida, desde su viaje a España, a La Línea de la Concepción (una ciudad que él describe como tan fea como Le Havre y con unos personajes salidos de un filme de Almodóvar) o a Londres (donde sufre un desengaño amoroso en un internado de élite). Galienne es el centro absoluto de la trama, entonces, y los demás personajes, no sólo la madre, son simples accesorios. Hay varias escenas antológicas, con un peculiar instinto de observación de lo cotidiano. Un autor que promete, ya que hoy en día escasean los actores-autores con universo propio, teniendo en cuenta que el cine comercial prefiere a los cómicos simplones, mientras que los más preocupados por lo artístico son tratados de pedantes y relegados al cine “de minorías”, como le pasaba a Jacques Tati.



GUILLAUME Y LOS CHICOS A LA MESA: * * * *



"EN GUILLAUME I ELS NOIS, A TAULA" de Guillaume Galienne



El film que s'ha dut més Premis César del 2014 és una història autobiogràfica, explicada d’una manera molt original, que té a un actor (Guillaume Galienne) que debuta en la direcció cinematogràfica després d'una carrera al teatre i alguns papers secundaris al cinema. També es basa en la seva pròpia obra de teatre , on ell encarnava tots els personatges i al portar-la al cinema es reserva dos, el seu i el de la seva mare, dins un exercici de sinceritat sorprenent, sense importar-li gens ultrapassar el límit d’allò més absurd o fins i tot d’allò que és políticament correcte. Destaca sobretot la seva relació amb la seva mare, un complex d'Èdip molt acusat, que li té acomplexat sense remei fins que aconsegueix superar-lo. Abans, veurem diverses etapes del pobre Guillaume en el seu aprenentatge de la vida, des del seu viatge cap a Espanya, a La Línia de la Concepció (una ciutat que ell descriu com tan lletja com Le Havre i amb uns personatges sortits d'un film d'Almodóvar) o cap a Londres (on pateix un desengany amorós a un internat d'elit). Galienne és el centre absolut de la trama, llavors, i els altres personatges, no només la mare, són simples accessoris. Hi ha diverses escenes antològiques, amb un peculiar instint d'observació de la quotidianitat. Un autor que promet, ja que avui en dia hi escassegen els actors-autors amb un univers propi, tenint en compte que el cinema comercial prefereix als còmics beneits, mentre que els més preocupats pel toc artístic són tractats de pedants i relegats al cinema "de minories", com li passava a Jacques Tati.



EN GUILLAUME I ELS NOIS, A TAULA : * * * *



http://www.imdb.com/title/tt2315200/?ref_=nm_flmg_act_3



https://www.youtube.com/watch?v=803Ukvp-5NY




https://www.youtube.com/watch?v=FOEn-LFM-0E 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada