.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Woody Allen cerró
la década de 1980 con una irregular película, donde intentaba volver a sus
orígenes, a la comedia disparatada, alejándose un tanto de sus obras maestras
influenciadas por su admirado Ingmar Bergman. Aquí rueda en blanco y negro
queriendo homenajear al Expresionismo alemán de hace casi un siglo. Un asesino
en serie aterroriza a una indeterminada ciudad europea. Grupos de ciudadanos se
unen para patrullar las calles y capturarlo. El apocado y mediocre ciudadano
Kleinman (Woody Allen) es obligado a participar en ellos pese a sus negativas.
Por otro lado, en un circo que actúa en la ciudad, Irmy (Mia Farrow) sorprende
a su marido, payaso del circo (John Malkovich), con otra mujer, así que se
escapa del circo y casualmente acaba en un prostíbulo, donde se encuentra con
el romántico estudiante Jack (John Cusack, “El balneario de Battle Creek”)... El
enredo está servido, como dice el tópico. Lo mejor de la película es su fotografía,
de Carlo Di Palma, colaborador de Allen durante la década de 1980, que recrea
una ciudad en niebla y atmósfera deprimente. Lo peor es que el guión flojea
mucho, y salvo personajes como el de Cusack, el resto son más bien vacíos y de
poco interés, cayendo en muchos tópicos. Y Allen, queriendo recrear la manera
de actuar de los actores del Expresionismo, confunde el homenaje con el puro
histrionismo, que hace que algunos actores den risa, pero por lo exagerados que
están, no por que hagan gracia. O que como él hace muchas veces, concentre
demasiado las frases más divertidas en su propio personaje y deje huérfanas de
ellas al resto, que se apoyan más en el
drama. Pero la profesionalidad de Allen como cineasta salva el producto, algo
que siempre consigue en cualquier película suya, incluidas las menos logradas,
como ésta.
SOMBRAS Y NIEBLA:
* * *
"OMBRES I
BOIRA" de Woody Allen
Woody Allen va
tancar la dècada de 1980 amb una irregular pel.lícula , on intentava tornar als
seus orígens, a la comèdia absurda, allunyant-se una mica de les seves obres
mestres influenciades pel seu admirat Ingmar Bergman. Aquí roda en blanc i
negre, tot volent homenatjar l' Expressionisme alemany de fa gairebé un segle.
Un assassí en sèrie terroritza una indeterminada ciutat europea. Colles de
ciutadans s'uneixen per patrullar els carrers i capturar-lo. El apocat i
mediocre ciutadà Kleinman (Woody Allen) és obligat a participar-hi, malgrat les
seves negatives. D'altra banda, a un circ que actua a la ciutat , Irmy ( Mia
Farrow ) sorprèn el seu marit, el pallasso del circ (John Malkovich), amb una
altra dona, així que s'escapa del circ i casualment acaba dins un prostíbul, on
es troba amb el romàntic estudiant Jack (John Cusack , "El balneari de
Battle Creek ")... L'embolic està servit, com diu el tòpic. El millor de
la pel.lícula és la seva fotografia, de Carlo Di Palma, col.laborador d'Allen
durant la dècada de 1980, que recrea una ciutat en boira i atmosfera depriment.
El pitjor és que el guió fluixeja de valent, i excepte personatges com el de
Cusack, la resta són més aviat buits i de poc interès, caient en molts tòpics.
I Allen, volent recrear la manera d'actuar dels actors de l'Expressionisme,
confon l'homenatge amb el pur histrionisme, que fa que alguns actors facin
riure, però per l’exagerats que són, no pas perquè facin gràcia . O que com ell
fa molt sovint, concentri massa les frases més divertides en el seu propi
personatge i deixi orfes d'elles a la resta, que es recolzen més en el drama.
Però la professionalitat d'Allen com a cineasta salva el producte, cosa que
sempre aconsegueix en qualsevol pel.lícula seva , fins i tot les menys
assolides, com aquesta.
OMBRES I BOIRA :
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada