Entrades populars

diumenge, 1 de setembre de 2013

SOMBRAS Y NIEBLA de Woody Allen OMBRES I BOIRA de Woody Allen








Woody Allen cerró la década de 1980 con una irregular película, donde intentaba volver a sus orígenes, a la comedia disparatada, alejándose un tanto de sus obras maestras influenciadas por su admirado Ingmar Bergman. Aquí rueda en blanco y negro queriendo homenajear al Expresionismo alemán de hace casi un siglo. Un asesino en serie aterroriza a una indeterminada ciudad europea. Grupos de ciudadanos se unen para patrullar las calles y capturarlo. El apocado y mediocre ciudadano Kleinman (Woody Allen) es obligado a participar en ellos pese a sus negativas. Por otro lado, en un circo que actúa en la ciudad, Irmy (Mia Farrow) sorprende a su marido, payaso del circo (John Malkovich), con otra mujer, así que se escapa del circo y casualmente acaba en un prostíbulo, donde se encuentra con el romántico estudiante Jack (John Cusack, “El balneario de Battle Creek”)... El enredo está servido, como dice el tópico. Lo mejor de la película es su fotografía, de Carlo Di Palma, colaborador de Allen durante la década de 1980, que recrea una ciudad en niebla y atmósfera deprimente. Lo peor es que el guión flojea mucho, y salvo personajes como el de Cusack, el resto son más bien vacíos y de poco interés, cayendo en muchos tópicos. Y Allen, queriendo recrear la manera de actuar de los actores del Expresionismo, confunde el homenaje con el puro histrionismo, que hace que algunos actores den risa, pero por lo exagerados que están, no por que hagan gracia. O que como él hace muchas veces, concentre demasiado las frases más divertidas en su propio personaje y deje huérfanas de ellas al resto, que se apoyan más  en el drama. Pero la profesionalidad de Allen como cineasta salva el producto, algo que siempre consigue en cualquier película suya, incluidas las menos logradas, como ésta.

SOMBRAS Y NIEBLA: * * *

"OMBRES I BOIRA" de Woody Allen

Woody Allen va tancar la dècada de 1980 amb una irregular pel.lícula , on intentava tornar als seus orígens, a la comèdia absurda, allunyant-se una mica de les seves obres mestres influenciades pel seu admirat Ingmar Bergman. Aquí roda en blanc i negre, tot volent homenatjar l' Expressionisme alemany de fa gairebé un segle. Un assassí en sèrie terroritza una indeterminada ciutat europea. Colles de ciutadans s'uneixen per patrullar els carrers i capturar-lo. El apocat i mediocre ciutadà Kleinman (Woody Allen) és obligat a participar-hi, malgrat les seves negatives. D'altra banda, a un circ que actua a la ciutat , Irmy ( Mia Farrow ) sorprèn el seu marit, el pallasso del circ (John Malkovich), amb una altra dona, així que s'escapa del circ i casualment acaba dins un prostíbul, on es troba amb el romàntic estudiant Jack (John Cusack , "El balneari de Battle Creek ")... L'embolic està servit, com diu el tòpic. El millor de la pel.lícula és la seva fotografia, de Carlo Di Palma, col.laborador d'Allen durant la dècada de 1980, que recrea una ciutat en boira i atmosfera depriment. El pitjor és que el guió fluixeja de valent, i excepte personatges com el de Cusack, la resta són més aviat buits i de poc interès, caient en molts tòpics. I Allen, volent recrear la manera d'actuar dels actors de l'Expressionisme, confon l'homenatge amb el pur histrionisme, que fa que alguns actors facin riure, però per l’exagerats que són, no pas perquè facin gràcia . O que com ell fa molt sovint, concentri massa les frases més divertides en el seu propi personatge i deixi orfes d'elles a la resta, que es recolzen més en el drama. Però la professionalitat d'Allen com a cineasta salva el producte, cosa que sempre aconsegueix en qualsevol pel.lícula seva , fins i tot les menys assolides, com aquesta.

OMBRES I BOIRA : * * *







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada