Entrades populars

dissabte, 2 de novembre de 2013

“KON-TIKI” de Joachim Rønning y Espen Sandberg






El cine nórdico es poco conocido por aquí, digo el actual. Salvo Ingmar Bergman por Suecia o los daneses del Movimiento Dogma y el cineasta Bille August (ganador del Óscar en 1989 por “Pelle el Conquistador”). O por los hermanos Käurismäki, por parte de Finlandia. De Noruega, poco conocemos su cine, eclipsado por sus países vecinos ya citados. Alguna película nos ha llegado, sobre todo si estaba nominada al Óscar o por la reciente moda de películas policíacas que empezó en la vecina Suecia con las adaptaciones de las novelas de Stieg Larsson en la trilogía “Millenium”. O por alguna comedia con ese estilo tan nórdico que las hace inconfundibles. Esta película que comento estuvo nominada al Óscar de Mejor Película Extranjera, y basada en hechos reales, de los que nos harían recordar películas de aventuras en los Mares del Sur, con paisajes tropicales y personajes intrépidos lanzados a las más arriesgadas aventuras. Y ésta fue realmente épica: el explorador noruego Thor Heyerdahl (Pål Sverre Hagen) quiso demostrar en 1947 que las islas de la Polinesia no fueron pobladas originariamente desde Asia, sino desde América del Sur. Por ello, organiza una expedición con varios hombres intrépidos de diferentes procedencias para embarcar en una barca de madera de otros tiempos, que saldrá desde el Perú para llegar tres meses después a una isla polinesia. Durante ese viaje, como no podía ser, vivirán mil peligros y sus tripulantes dudarán de que si saldrán de esta o no. De vez en cuando veremos “flash-backs” del protagonista con su mujer y la espera paciente de ella en Noruega con sus hijos. No tiene el aire de las películas de bucaneros de Hollywood clásicas ni tampoco el de la saga “Piratas del Caribe”, ni falta que le hace, sino gente normal intrépida enfrentada a peligros marinos que ponen en peligro sus vidas. El tono es distante, aunque a la vez la película es amena y que mantiene la tensión necesaria para seguirla. Una anécdota: se rodó en dos idiomas, en noruego (por lo que pudo concursar en el Óscar) y en inglés, versión que es la que se ha estrenado aquí. El nombre de Kon-Tiki está tomado de un antepasado polinesio que hizo la travesía que nuestros protagonistas querían emular. Los auténticos aventureros filmaron su travesía, que se convirtió en documental en 1950, ganando el Óscar al Mejor Documental.

KON-TIKI: * * * *


El cinema nòrdic és poc conegut per aquí, dic l'actual. Excepte Ingmar Bergman per Suècia o els danesos del Moviment Dogma i el cineasta Bille August (guanyador de l'Oscar el 1989 per "Pelle el Conqueridor "). O pels germans Kaurismäki, per part de Finlàndia. De Noruega, poc coneixem el seu cinema, eclipsat pels seus països veïns ja citats. Alguna pel.lícula ens ha arribat, sobretot si estava nominada a l'Oscar o per la recent moda de pel.lícules policíaques que va començar a la veïna Suècia amb les adaptacions de les novel.les de Stieg Larsson a la trilogia "Millenium". O per alguna comèdia amb aquest estil tan nòrdic que les fa impossibles de confondre. Aquesta pel.lícula que comento va estar nominada a l'Oscar de Millor Pel.lícula Estrangera, i basada en fets reals, dels que ens farien recordar pel.lícules d'aventures als Mars del Sud, amb paisatges tropicals i personatges intrèpids llançats a les més arriscades aventures. I aquesta va ser realment èpica: l'explorador noruec Thor Heyerdahl (Pål Sverre Hagen) va voler demostrar el 1947 que les illes de la Polinèsia no van ser poblades originàriament des de l'Àsia, sinó des de l'Amèrica del Sud. Per això, organitza una expedició amb diversos homes intrèpids de diferents procedències per embarcar en una barca de fusta d'altres temps, que sortirà des del Perú per arribar tres mesos després cap a una illa de la Polinèsia. Durant aquest viatge, per descomptat, hi viuran mil perills i els seus tripulants dubtaran si sortiran d'aquesta o no. De tant en tant, hi veurem "flaix-backs" del protagonista amb la seva dona i l'espera pacient d'ella a Noruega amb els seus fills. No té l'aire de les pel.lícules de bucaners de Hollywood clàssiques, ni tampoc el de la nissaga "Pirates del Carib", no li cal això gens ni mica, sinó gent normal intrèpida enfrontada a perills marins que posen en perill les seves vides. El to és distant, encara que alhora la pel.lícula és amena i que manté la tensió necessària per seguir-la. Una anècdota: es va rodar en dues llengües, en noruec (per això va poder concursar en l'Óscar) i en anglès, versió que és la que s'hi ha estrenat. El nom de Kon-Tiki està pres d'un avantpassat polinesi que va fer la travessia que els nostres protagonistes volien imitar. Els veritables aventurers van filmar tot allò, amb això van fer un documental, que va guanyar el 1950 l’Òscar al Millor Documental.

KON-TIKI : * * * *









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada