.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
El cine nórdico
es poco conocido por aquí, digo el actual. Salvo Ingmar Bergman por Suecia o
los daneses del Movimiento Dogma y el cineasta Bille August (ganador del Óscar
en 1989 por “Pelle el Conquistador”). O por los hermanos Käurismäki, por parte
de Finlandia. De Noruega, poco conocemos su cine, eclipsado por sus países
vecinos ya citados. Alguna película nos ha llegado, sobre todo si estaba
nominada al Óscar o por la reciente moda de películas policíacas que empezó en
la vecina Suecia con las adaptaciones de las novelas de Stieg Larsson en la
trilogía “Millenium”. O por alguna comedia con ese estilo tan nórdico que las
hace inconfundibles. Esta película que comento estuvo nominada al Óscar de
Mejor Película Extranjera, y basada en hechos reales, de los que nos harían
recordar películas de aventuras en los Mares del Sur, con paisajes tropicales y
personajes intrépidos lanzados a las más arriesgadas aventuras. Y ésta fue
realmente épica: el explorador noruego Thor Heyerdahl (Pål Sverre
Hagen) quiso demostrar en
1947 que las islas de la Polinesia no fueron pobladas originariamente desde
Asia, sino desde América del Sur. Por ello, organiza una expedición con varios
hombres intrépidos de diferentes procedencias para embarcar en una barca de
madera de otros tiempos, que saldrá desde el Perú para llegar tres meses
después a una isla polinesia. Durante ese viaje, como no podía ser, vivirán mil
peligros y sus tripulantes dudarán de que si saldrán de esta o no. De vez en
cuando veremos “flash-backs” del protagonista con su mujer y la espera paciente
de ella en Noruega con sus hijos. No tiene el aire de las películas de
bucaneros de Hollywood clásicas ni tampoco el de la saga “Piratas del Caribe”,
ni falta que le hace, sino gente normal intrépida enfrentada a peligros marinos
que ponen en peligro sus vidas. El tono es distante, aunque a la vez la
película es amena y que mantiene la tensión necesaria para seguirla. Una
anécdota: se rodó en dos idiomas, en noruego (por lo que pudo concursar en el
Óscar) y en inglés, versión que es la que se ha estrenado aquí. El nombre de
Kon-Tiki está tomado de un antepasado polinesio que hizo la travesía que
nuestros protagonistas querían emular. Los auténticos aventureros filmaron su
travesía, que se convirtió en documental en 1950, ganando el Óscar al Mejor
Documental.
KON-TIKI: * * * *
El cinema nòrdic
és poc conegut per aquí, dic l'actual. Excepte Ingmar Bergman per Suècia o els
danesos del Moviment Dogma i el cineasta Bille August (guanyador de l'Oscar el
1989 per "Pelle el Conqueridor "). O pels germans Kaurismäki, per
part de Finlàndia. De Noruega, poc coneixem el seu cinema, eclipsat pels seus
països veïns ja citats. Alguna pel.lícula ens ha arribat, sobretot si estava
nominada a l'Oscar o per la recent moda de pel.lícules policíaques que va
començar a la veïna Suècia amb les adaptacions de les novel.les de Stieg
Larsson a la trilogia "Millenium". O per alguna comèdia amb aquest
estil tan nòrdic que les fa impossibles de confondre. Aquesta pel.lícula que
comento va estar nominada a l'Oscar de Millor Pel.lícula Estrangera, i basada
en fets reals, dels que ens farien recordar pel.lícules d'aventures als Mars
del Sud, amb paisatges tropicals i personatges intrèpids llançats a les més
arriscades aventures. I aquesta va ser realment èpica: l'explorador noruec Thor
Heyerdahl (Pål Sverre
Hagen) va voler demostrar
el 1947 que les illes de la Polinèsia no van ser poblades originàriament des de
l'Àsia, sinó des de l'Amèrica del Sud. Per això, organitza una expedició amb
diversos homes intrèpids de diferents procedències per embarcar en una barca de
fusta d'altres temps, que sortirà des del Perú per arribar tres mesos després cap
a una illa de la Polinèsia. Durant aquest viatge, per descomptat, hi viuran mil
perills i els seus tripulants dubtaran si sortiran d'aquesta o no. De tant en
tant, hi veurem "flaix-backs" del protagonista amb la seva dona i
l'espera pacient d'ella a Noruega amb els seus fills. No té l'aire de les pel.lícules
de bucaners de Hollywood clàssiques, ni tampoc el de la nissaga "Pirates
del Carib", no li cal això gens ni mica, sinó gent normal intrèpida
enfrontada a perills marins que posen en perill les seves vides. El to és distant,
encara que alhora la pel.lícula és amena i que manté la tensió necessària per
seguir-la. Una anècdota: es va rodar en dues llengües, en noruec (per això va
poder concursar en l'Óscar) i en anglès, versió que és la que s'hi ha estrenat.
El nom de Kon-Tiki està pres d'un avantpassat polinesi que va fer la travessia
que els nostres protagonistes volien imitar. Els veritables aventurers van
filmar tot allò, amb això van fer un documental, que va guanyar el 1950 l’Òscar
al Millor Documental.
KON-TIKI : * * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada