Entrades populars

dilluns, 1 d’abril del 2013

7 DÍAS EN LA HABANA de varios directores






El éxito de la película “de episodios” “Paris, je t’aime”, con breves episodios de cinco minutos con un director diferente para cada segmento, ha inventado una especie de subgénero, que ha continuado en “New York, I love you” y ahora con “Siete días en La Habana”, también ambas con episodios de cineastas diferentes, cada uno de ellos ambientado durante un día de la semana. Todas estas películas tienen capítulos notables y otros no tanto. La mayoría de cineastas elegidos para retratar La Habana son latinoamericanos, y las excepciones son el español Julio Medem, el francés Laurent Cantet o el palestino Elia Suleiman. La diferencia con las otras dos películas colectivas es que aquí algunos personajes salen en más de un capítulo. Los capítulos menos logrados son los de Suleiman, que se interpreta a sí mismo recorriendo las calles de La Habana y viendo la gente de la calle, y ese recorrido, qué ironía, dura lo que dura un discurso de Fidel Castro por televisión, que puede hablar siete horas sin inmutarse. Y el de la chica lesbiana que sufre un largo y repetitivo exorcismo por parte de sus padres. Los mejores, el que protagoniza el cineasta serbio Emir Kusturica, interpretándose a sí mismo, y acudiendo al Festival de La Habana; el de Julio Medem con Daniel Brühl como un empresario español que quiere contratar a una sensual cubana que canta estupendamente; y el final del francés Laurent Cantet (“La clase”), con la kafkiana pretensión de una anciana de que le construyan un pedestal para una estatua de la Virgen María en su casa, y la ayuda de los vecinos para ello. Otros actores conocidos que salen en la película son Jorge Perugorría y Mirta Ibarra, en el capítulo dedicado al Sábado. Curioso documento sociológico de la vida cubana, aunque al final te deje una sensación de poco logrado. De películas “de episodios” recientes, me quedo con “Paris, je t’aime”, aunque también tenía capítulos prescindibles.

SIETE DÍAS EN LA HABANA: * * *

“SIETE DÍAS EN LA HABANA” de diversos directors

L’èxit de la pel.lícula “d’episodis” “Paris, je t’aime”, amb breus episodis de cinc minuts amb un director diferent per a cada segment, ha inventat una mena de subgènere, que ha continuat en “New York, I love you” i ara amb “Set dies a l’Havana”, també totes dues amb episodis de cineastes diferents, cadascú d’ells ambientat durant un dia de la setmana. Totes aquestes pel.lícules tenen capítols notables i d’altres no gaire. La majoria de cineastes triats per retratar l’Havana són llatinoamericans, i les excepcions són el basc Julio Medem, el francès Laurent Cantet i el palestí Elia Suleiman. La diferència amb les altres dues pel.lícules col.lectives és que aquí alguns personatges hi surten en més d’un capítol. Els capítols menys reeixits són els de Suleiman, que s’interpreta a si mateix recorrent els carrers de l’Havana i veient la gent del carrer, i aquest recorregut, quina ironia, dura el mateix que dura un discurs de Fidel Castro per televisió, que pot parlar set hores sense immutar-se. I el de la noia lesbiana que pateix un llarg i repetitiu exorcisme per part dels seus pares. Els millors, el que té al cineasta serbi Emir Kusturica, interpretant-se a si mateix, i acudint al Festival de Cinema de l’Havana; el de Julio Medem amb Daniel Brühl com un empresari espanyol que vol contractar una sensual noia cubana que canta estupendament; i el final del francès Laurent Cantet (“La classe”), amb la kafkiana pretensió d’una dona gran que li facin un pedestal per a una estàtua de la Mare de Déu a casa seva, i l’ajuda dels veïns per això. Altres actors coneguts que surten a la pel.lícula són Jorge Perugorría i Mirta Ibarra, dins el capítol dedicat al Dissabte. Curiós document sociològic de la vida cubana, encara que al final et deixi una sensació de poc assolit. De pel.lícules “d’episodis” recents, em quedo amb “Paris, je t’aime”, tot i que també tenia de capítols prescindibles.

SIETE DÍAS EN LA HABANA: * * *

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada