Una de las últimas películas
mexicanas de Luis Buñuel, antes de acabar su carrera entre Francia y España,
fue esta descripción aguda y minuciosa de la convivencia entre varios invitados
de la alta sociedad del país azteca a una cena elegante, y por una razón
inexplicable, no pueden salir de donde están y se ven obligados a convivir
durante días, degenerando su aparente educación y civilización. Un aspecto
surrealista, habitual en sus películas y aquí llevado al extremo, que ayuda a
hacer más grotesca la visión de cierta clase social o cierta gente que se cree
la más civilizada, culta y evolucionada del mundo y de todos los tiempos. La
inexplicable actitud de los invitados, según Buñuel, era nuestra manera de ser,
de la que no podemos escapar por más que lo intentemos, y aquella casa era toda
una metáfora. Hay escenas que hay que entenderlas, como la del rebaño de ovejas
que penetran en la casa, que nos podrían recordar al “rebaño de Dios” o el
“cordero de Dios”, o mejor dicho, la “oveja perdida” o “descarriada”, de los
que hablan los Evangelios. Woody Allen, gran admirador del cineasta aragonés,
tiene esta película entre sus favoritas, y en “Medianoche en Paris” le hizo un
gran homenaje, cuando el protagonista (Owen Wilson), que podía retroceder en el
tiempo hasta el Paris de los años 1920, se encuentra con un Buñuel joven y le
sugiere el argumento de “El ángel exterminador”. Al principio, Buñuel no
comprende nada y lo encuentra absurdo, y el protagonista le dice: “Sólo le pido
que lo piense. Quién sabe, tal vez un día, afeitándose, se le encienda una
bombilla y…”. Del reparto, Silvia Pinal es la más conocida, a la que ya vimos
en “Viridiana” del mismo Buñuel, una de sus obras maestras.
EL ÁNGEL EXTERMINADOR: * * * *
*
“EL ÁNGEL EXTERMINADOR” de
Luis Buñuel
Una de les darreres
pel.lícules mexicanes de Luis Buñuel, abans d’acabar la seva carrera entre
França i Espanya, va ser aquesta descripció aguda i minuciosa de la convivència
entre diversos convidats de l’alta societat del país asteca a un sopar elegant,
i per una raó inexplicable, no poden sortir d’on hi son i es veuen obligats a
conviure-hi durant dies, degenerant la seva aparent educació i civilització. Un
aspecte surrealista, habitual en les seves pel.lícules i aquí portat fins a
l’extrem, que ajuda a fer més grotesca la visió d’una certa classe social o una
certa gent que es creu la més civilitzada, culta i evolucionada del món i de
tots els temps. La inexplicable actitud dels convidats, segons en Buñuel, era
el nostre tarannà, del qual no podem escapar per més que ho intentem, i aquella
casa era tota una metàfora. N’hi ha escenes que cal entendre-les, com la del
ramat d’ovelles que penetren dins la casa, que ens podrien recordar el “ramat
de Déu” o el “xai de Déu”, o millor dit, la “ovella perduda” o “esgarriada”,
dels quals hi parlen els Evangelis. En Woody Allen, gran admirador del cineasta
aragonès, té aquesta pel.lícula entre les seves favorites, i a “Mitjanit a
París” li va fer un gran homenatge, quan el protagonista (Owen Wilson), que
podia retrocedir en el temps fins al París dels anys 1920, es troba amb un
Buñuel jove i li suggereix tot l’argument d’”El ángel exterminador”. Primer de
tot, en Buñuel no comprèn gens ni mica i ho troba tot absurd, i el protagonista
li diu: “Només li demano que s’ho repensi. Qui sap, potser un dia, afaitant-se,
se li encengui una bombeta al cap…”. Del repartiment, la Silvia Pinal és la més
coneguda, a la qual ja hi havíem vist a “Viridiana”, una de les obres mestres
de Buñuel.
EL ÁNGEL EXTERMINADOR: * * * *
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada