Entrades populars

dimecres, 8 de maig del 2013

EL ÁNGEL EXTERMINADOR de Luis Buñuel







Una de las últimas películas mexicanas de Luis Buñuel, antes de acabar su carrera entre Francia y España, fue esta descripción aguda y minuciosa de la convivencia entre varios invitados de la alta sociedad del país azteca a una cena elegante, y por una razón inexplicable, no pueden salir de donde están y se ven obligados a convivir durante días, degenerando su aparente educación y civilización. Un aspecto surrealista, habitual en sus películas y aquí llevado al extremo, que ayuda a hacer más grotesca la visión de cierta clase social o cierta gente que se cree la más civilizada, culta y evolucionada del mundo y de todos los tiempos. La inexplicable actitud de los invitados, según Buñuel, era nuestra manera de ser, de la que no podemos escapar por más que lo intentemos, y aquella casa era toda una metáfora. Hay escenas que hay que entenderlas, como la del rebaño de ovejas que penetran en la casa, que nos podrían recordar al “rebaño de Dios” o el “cordero de Dios”, o mejor dicho, la “oveja perdida” o “descarriada”, de los que hablan los Evangelios. Woody Allen, gran admirador del cineasta aragonés, tiene esta película entre sus favoritas, y en “Medianoche en Paris” le hizo un gran homenaje, cuando el protagonista (Owen Wilson), que podía retroceder en el tiempo hasta el Paris de los años 1920, se encuentra con un Buñuel joven y le sugiere el argumento de “El ángel exterminador”. Al principio, Buñuel no comprende nada y lo encuentra absurdo, y el protagonista le dice: “Sólo le pido que lo piense. Quién sabe, tal vez un día, afeitándose, se le encienda una bombilla y…”. Del reparto, Silvia Pinal es la más conocida, a la que ya vimos en “Viridiana” del mismo Buñuel, una de sus obras maestras.

EL ÁNGEL EXTERMINADOR: * * * * *

“EL ÁNGEL EXTERMINADOR” de Luis Buñuel

Una de les darreres pel.lícules mexicanes de Luis Buñuel, abans d’acabar la seva carrera entre França i Espanya, va ser aquesta descripció aguda i minuciosa de la convivència entre diversos convidats de l’alta societat del país asteca a un sopar elegant, i per una raó inexplicable, no poden sortir d’on hi son i es veuen obligats a conviure-hi durant dies, degenerant la seva aparent educació i civilització. Un aspecte surrealista, habitual en les seves pel.lícules i aquí portat fins a l’extrem, que ajuda a fer més grotesca la visió d’una certa classe social o una certa gent que es creu la més civilitzada, culta i evolucionada del món i de tots els temps. La inexplicable actitud dels convidats, segons en Buñuel, era el nostre tarannà, del qual no podem escapar per més que ho intentem, i aquella casa era tota una metàfora. N’hi ha escenes que cal entendre-les, com la del ramat d’ovelles que penetren dins la casa, que ens podrien recordar el “ramat de Déu” o el “xai de Déu”, o millor dit, la “ovella perduda” o “esgarriada”, dels quals hi parlen els Evangelis. En Woody Allen, gran admirador del cineasta aragonès, té aquesta pel.lícula entre les seves favorites, i a “Mitjanit a París” li va fer un gran homenatge, quan el protagonista (Owen Wilson), que podia retrocedir en el temps fins al París dels anys 1920, es troba amb un Buñuel jove i li suggereix tot l’argument d’”El ángel exterminador”. Primer de tot, en Buñuel no comprèn gens ni mica i ho troba tot absurd, i el protagonista li diu: “Només li demano que s’ho repensi. Qui sap, potser un dia, afaitant-se, se li encengui una bombeta al cap…”. Del repartiment, la Silvia Pinal és la més coneguda, a la qual ja hi havíem vist a “Viridiana”, una de les obres mestres de Buñuel.

EL ÁNGEL EXTERMINADOR: * * * * *

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada