.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Hubo una época,
durante los años 1960, que España fue el país elegido para el rodaje de muchas
superproducciones de Hollywood, casi siempre utilizando los paisajes para
ambientar la trama en la Rusia de antes y después de la Revolución (“Doctor
Zhivago”), la Palestina de los tiempos de Jesucristo (“Rey de Reyes”) o incluso
en China (“55 días en Pekín”). La propia España sólo apareció en la apreciable
“El Cid”. Una de esas últimas superproducciones fue “Nicolás y Alejandra” de
1971, con los interiores rodados en los desaparecidos Estudios Sevilla Films de
Madrid, actualmente uno de los hipermercados Alcampo, y con los exteriores
repartidos en varias zonas del país. Con actores poco conocidos, todos
británicos, se explican los últimos diez años de vida del último Zar, Nicolás,
y de su esposa Alejandra, además de todos sus hijos. El director es Franklyn J.
Schaffner, conocido por “El planeta de los simios” y “Patton”. Aquí trata de
acercarse a la época que retrata con predominio del intimismo, más que en las
escenas épicas o con cientos de extras. Y lo consigue, incluso prescindiendo de
la banda sonora en muchas escenas, no queriendo incurrir en los tópicos de
Hollywood. El director artístico fue Gil Parrondo, aun en activo y lúcido a sus
92 años, que ofreció un breve coloquio en un museo madrileño antes de la
proyección de esta película. Su trabajo impecable se muestra en las escenas de
fastuoso lujo del palacio imperial ruso, las sórdidas fábricas de los obreros
explotados, las casas de la estepa rusa, etc. El resultado es una excelente
reconstrucción de la época, y el desconocido reparto, ya comentado, le
beneficia y no le quita la menor atención del espectador, que a veces, la
abundancia de grandes estrellas es contraproducente para el tipo de historia. Y
sobre todo en Hollywood se han cometido errores garrafales en ello, como las
inefables caracterizaciones de John Wayne como Gengis Khan (!) o Katharine
Hepburn como china, por citar dos casos extremos.
NICOLÁS Y
ALEJANDRA: * * * *
"EN NICOLAU
I L’ALEIXANDRA" de Franklin J. Schaffner
Hi va haver una
època, durant els anys 1960, que Espanya va ser el país escollit per al rodatge
de moltes superproduccions de Hollywood, gairebé sempre utilitzant els
paisatges per ambientar la trama dins la Rússia d'abans i després de la
Revolució ("Doctor Zhivago"), la Palestina dels temps de Jesucrist
("Rei de Reis") o fins i tot a la Xina ("55 dies a
Pequín"). La mateixa Espanya només va aparèixer en l'apreciable "El
Cid". Una d'aquestes darreres superproduccions va ser "En Nicolau i l’Aleixandra"
de 1971, amb els interiors rodats als desapareguts Estudis Sevilla Films de
Madrid, actualment un dels hipermercats Alcampo, i amb els exteriors repartits
en diverses zones del país. Amb actors poc coneguts, tots britànics,
s'expliquen els darrers deu anys de vida de l'últim tsar, Nicolau, i de la seva
dona Aleixandra, a més de tots els seus fills. El director és Franklyn J.
Schaffner, conegut per "El planeta dels simis" i "Patton".
Aquí mira d'acostar-se a l'època que retrata amb predomini del intimisme, més que
no pas en les escenes èpiques o amb centenars d'extres. I ho aconsegueix, fins
i tot prescindint de la banda sonora en moltes escenes, no volent incórrer en
els tòpics de Hollywood. El director artístic va ser Gil Parrondo, encara en
actiu i lúcid als seus 92 anys, que va oferir un breu col.loqui a un museu
madrileny, abans de la projecció d'aquesta pel · lícula. La seva feina
impecable es veu en les escenes de fastuós luxe del palau imperial rus, les
sòrdides fàbriques dels obrers explotats, les cases de l'estepa russa, etc. El
resultat és una excel.lent reconstrucció de l'època, i el desconegut
repartiment, ja comentat, el beneficia i no li treu gens ni mica l’atenció de
l'espectador, al qual sovint, l'abundància de grans estrelles és contraproduent
per al tipus d'història. I sobretot a Hollywood s'han comès errors ben grossos
en això, com les inefables caracteritzacions de John Wayne com en Gengis Khan
(!) o la Katharine Hepburn com a xinesa, per dir dos casos extrems.
EN NICOLAU I L’ALEIXANDRA:
* * * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada