Entrades populars

divendres, 28 de juny de 2013

LOLA MONTÈS de Max Ophüls







El cineasta franco-alemán Max Ophüls, después de una carrera entre Francia y Hollywood, dirigió en 1955 su última película, y la única en color. Una historia romántica de una mujer irresistible a los ojos de los hombres, adelantada a su tiempo, que ha tenido cientos de amantes de toda condición social, que ha revolucionado sociedades puritanas, para las cuales ella era una especie de prostituta, al ser ella una mujer libre y sin ataduras. Todo se cuenta en “flash-backs” desde la actuación de Lola Montés (Martine Carol) en una actuación de circo en Estados Unidos, contado todo por el maestro de ceremonias (Peter Ustinov). Todo es fascinante, sin duda, con una bella fotografía y un gran aire poético. Lo malo es una cierta frialdad que te distancia de la historia y no impide que todo tenga un cierto aire anticuado, como de cine de otra época que no ha superado el paso del tiempo, por no decir que el cine actual sabe mejor mostrar cómo una mujer puede ser liberada y libre. Vamos, que la “Nouvelle Vague” que estaba por llegar vino como anillo al dedo para modernizar el cine francés, cuyos conceptos de “vanguardia” y “realismo poético” necesitaba aires nuevos. En un papel secundario destaca el actor austríaco Oskar Werner, como uno de los amantes de Lola y quien la salvará del linchamiento de la puritana sociedad de Baviera sacándola del país. François Truffaut decía que ver a Werner en esta película le fascinó y por ello le contrató para su obra maestra “Jules y Jim”.

LOLA MONTÈS: * * *

"LOLA MONTÈS" de Max Ophüls

El cineasta franco-alemany Max Ophüls, després d'una cursa entre França i Hollywood, va dirigir en 1955 la seva darrera pel.lícula, i l'única en color. Una història romàntica d'una dona irresistible als ulls dels homes, molt avançada per a la seva època, que ha tingut centenars d'amants de tota condició social, que ha revolucionat societats puritanes, per a les quals ella era una mena de prostituta, en ser ella una dona lliure i sense lligams. Tot s'explica per "flaix-backs" des de l'actuació de la Lola Montés (Martine Carol) a una actuació de circ als Estats Units, explicat tot pel mestre de cerimònies (Peter Ustinov). Tot és fascinant, sens dubte, amb una bella fotografia i un gran aire poètic. El dolent és una certa fredor que et distància de la història i no impedeix que tot tingui un cert aire antiquat, com de cinema d'una altra època que no ha superat el pas del temps, per no dir que el cinema actual sap millor mostrar com la dona pot ser alliberada i lliure. Diguem-ne, que la "Nouvelle Vague" que estava per arribar, va venir com anell al dit per modernitzar el cinema francès de cap a peus, els conceptes d'"avantguarda" i "realisme poètic" els calien d’aires nous. En un paper secundari destaca l'actor austríac Oskar Werner, com un dels amants de la Lola i qui la salvarà del linxament de la puritana societat de Baviera traient-la del país. François Truffaut deia que veure en Werner en aquesta pel.lícula li va fascinar, i per això el va contractar per a la seva obra mestra "Jules i Jim".

LOLA MONTÈS: * * *









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada