Entrades populars

divendres, 28 de juny de 2013

CÉSAR DEBE MORIR de Paolo y Vittorio Taviani CÈSAR HA DE MORIR de Paolo i Vittorio Taviani








En el cine, los actores no profesionales, si son bien dirigidos y bien aprovechados, pueden hacer una película tan digna como la de cualquier profesional del gremio, incluso mejor que las grandes estrellas fabulosamente bien pagadas y que no son más que niños mimados (un gran ejemplo es “Ladrón de bicicletas” de Vittorio De Sica). Los hermanos Paolo y Vittorio Taviani, que siempre han trabajado juntos y que llevan casi medio siglo en esto, rizaron el rizo y decidieron ambientar la trama en una cárcel italiana de máxima seguridad, con presos, unos condenados a penas leves, otros más severas y algunos a perpetuidad, que en el taller de teatro al que están apuntados van a representar “Julio César” de William Shakespeare. La película, ganadora del Oso de Oro en Berlín, en su apenas hora y cuarto de duración, nos muestra los ensayos de los improvisados actores, alternando los flash-backs en blanco y negro con la misma representación de la obra en color. Ficción y realidad quedan impecablemente fusionadas, y a veces parece que alguno de ellos vive su personaje de la obra como si tuviera algo de su propia vida delictiva. Todos los actores son presos de la cárcel (delincuentes, asesinos, de la Camorra o la Mafia, etc.), o sus guardianes, incluso el propio profesor de interpretación es real. Y para demostrar que cuando se acaba la función todo vuelve a ser como antes, los presos vuelven a sus celdas y a su vida rutinaria. Pero queda una apasionante peripecia de su trabajo en la obra, que con el magistral texto de Shakespeare se sigue sin problemas.

CÉSAR DEBE MORIR: * * * *

"CÉSAR HA MORIR" de Paolo i Vittorio Taviani

Al cinema, els actors no professionals, si són ben dirigits i ben aprofitats, poden fer una pel.lícula tan digna com la de qualsevol professional del gremi, fins i tot millor que les grans estrelles fabulosament ben pagades i que no són res més que nens consentits (un gran exemple és “Lladre de bicicletes” de Vittorio De Sica). Els germans Paolo i Vittorio Taviani, que sempre han treballat plegats i des de fa gairebé mig segle en això, van arriscar de valent i van decidir ambientar la trama dins una presó italiana de màxima seguretat, amb presos, uns condemnats a penes lleus, d’altres de més severes i alguns a perpetuïtat, que al taller de teatre al qual estan apuntats van a representar "Juli Cèsar" de William Shakespeare. La pel.lícula, guanyadora de l'Ós d'Or a Berlín, amb només una hora i quart de durada, ens mostra els assajos dels improvisats actors, tot alternant els flash-backs en blanc i negre amb la mateixa representació de l'obra en color. Ficció i realitat queden impecablement fusionades, i a vegades sembla que algun d'ells viu el seu personatge de l'obra com si tingués alguna cosa a veure amb la seva vida delictiva. Tots els actors són presos de la presó (delinqüents, assassins, de la Camorra o la Màfia, etc.), O els seus guardians, fins i tot el mateix professor d'interpretació és real. I per demostrar que quan s'acaba la funció tot hi torna a ser com abans, els presos tornen a les seves cel.les i a la seva vida rutinària. Però queda una apassionant peripècia de la seva feina dins l'obra, que amb el magistral text de Shakespeare se segueix sense problemes.

CÉSAR HA DE MORIR: * * * *






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada