Entrades populars

dilluns, 3 de febrer de 2014

EL LOBO DE WALL STREET de Martin Scorsese EL LLOP DE WALL STREET de Martin Scorsese








Martin Scorsese vuelve por sus fueros, y con una película que muestra la verdadera cara de los tiburones de las finanzas que han estafado a millones de personas honradas en todo el mundo. Se basa en la autobiografía de un personaje real, Jordan Belfort, a quien encarna con convicción arrolladora Leonardo Di Caprio, que por fin ha sido nominado al Óscar y además ganó el Globo de Oro. Scorsese demostró saber mostrar con maestría la cara de los gángsters, algunos de ellos seguramente inspirados en algunos que conoció de niño en su barrio natal de Nueva York, Little Italy. Pero esta película nos muestra otro tipo de delincuente, que como los anteriores, se esconde muchísimo más en las apariencias, queremos decir en las apariencias de negocio honrado, con el cual se han enriquecido hasta poder tener mansiones super-lujosas, mujeres bellísimas a su lado, sin suavizar que también se enganchan a todo tipo de drogas y montan orgías con prostitutas. Y tampoco se suaviza la manera de hablar de los personajes, muchos de ellos bien peculiares. Todo empieza en 1987, cuando un joven Jordan Belfort empieza como corredor de Bolsa y acaba en la calle por que la empresa en donde trabajaba quebró. Pero un día contestó a un anuncio de una pequeña empresa que vendía bonos basura, y gracias a su labia seductora para captar clientes por teléfono, fue ascendiendo hasta ser el jefe de la empresa y cambiar el pequeño local por otros mucho más grandes. Como hay ciertos chanchullos detrás de todo esto, el FBI empieza a intrigarse y a investigar. Leonardo Di Caprio es el centro de toda la trama, es uno de esos papeles que le encantan, donde nadie le hace sombra, apenas un eficaz Jonah Hill como su mejor amigo y su ayudante en la empresa, y las actrices que encarnan a las dos esposas de Belfort, como Margot Robbie, tienen aun menos peso, sobre todo la Robbie, aquí reducida a una señora estupenda con excusa para desnudarse cada dos por tres, pese a su grandísima belleza y una impresionante mirada de felina salvaje, la mejor que se ha visto en años, ya que se la muestra más como “accesorio” del protagonista que como personaje con suficiente carisma en sí mismo. Pero sí hay un secundario que impacta con sólo cinco minutos en escena: Mattew McConnaghey, en una escena en que su personaje enseña a un aun novato Jordan Belfort cual es la verdadera manera de comerse el mundo, con toques de pecho incluidos delante de todo el mundo en un restaurante, con los comensales alucinados. Scorsese se deja llevar por el vértigo de la trama, en un festival de excesos de todo tipo, desde sexo a drogas y juergas de Belfort y sus subordinados. Y los actores, incluyendo los secundarios, perfectos. En un pequeño papel está el actor francés Jean Dujardin (“The Artist”), el cual ha aprendido un correcto inglés para su personaje de banquero suizo. Y para acabar, Scorsese, sabiamente, evita la moralina fácil para que entendamos la manera de ser de Belfort, aunque nunca queramos ser tan mezquinos como él.

EL LOBO DE WALL STREET: * * * *

"EL LLOP DE WALL STREET" de Martin Scorsese

Martin Scorsese torna amb força, i amb una pel lícula que mostra la veritable cara dels taurons de les finances que han estafat a milions de persones honrades a tot arreu. Es basa en l'autobiografia d'un personatge real, Jordan Belfort, a qui encarna amb una convicció aclaparadora Leonardo DiCaprio, que per fi ha estat nominat a l'Òscar i a més va guanyar el Globus d'Or. Scorsese va demostrar això de saber mostrar amb mestratge la cara dels gàngsters, alguns d'ells segurament inspirats en alguns que va conèixer de nen al seu barri natal de Nova York, Little Italy. Però aquesta pel lícula ens mostra un altre tipus de delinqüent, que com els anteriors, s'amaga moltíssim més darrera les aparences, volem dir darrera les aparences de negoci honrat, amb el qual s'han enriquit fins a poder tenir mansions de super-luxe, dones bellíssimes al seu costat, sense suavitzar que també s'enganxen a tot tipus de drogues i fan orgies amb prostitutes. I tampoc se’n suavitza gens la manera de parlar dels personatges, molts d'ells ben peculiars. Tot comença el 1987, quan un jove Jordan Belfort comença com a corredor de Borsa i acaba al carrer perquè l'empresa on treballava va tancar per una fallida. Però un dia va contestar a un anunci d'una petita empresa que venia bons escombraries, i gràcies a la seva retòrica seductora per captar clients per telèfon, va anar pujant fins a ser el cap de l'empresa i canviar el petit local per d’altres molt més grans. Com que hi ha certs tripijocs darrere de tot això, l'FBI comença a intrigar-se i a investigar. Leonardo DiCaprio és el centre de tota la trama, és un d'aquests papers que li agraden de valent, on ningú li fa ombra, una mica un eficaç Jonah Hill com el seu millor amic i el seu ajudant a l'empresa, i les actrius que encarnen les dues dones de Belfort, com la Margot Robbie, tenen encara menys pes, sobretot la Robbie, aquí reduïda a una senyora estupenda amb excusa per despullar-se molt sovint, malgrat la seva grandíssima bellesa i una impressionant mirada de felina salvatge, la millor que s'ha vist en anys, ja que la mostra més com "accessori" del protagonista que no pas com a personatge amb un suficient carisma en si mateix. Però sí hi ha un secundari que impacta amb només cinc minuts en escena: Mattew McConnaghey, a una escena en què el seu personatge ensenya a un encara novell Jordan Belfort quina és la veritable manera de menjar-se el món, amb tocs de pit inclosos davant de tothom a un restaurant, amb els comensals al lucinats . Scorsese es deixa portar pel vertigen de la trama, dins un festival d'excessos de tot tipus, des de sexe a drogues i disbauxes de Belfort i els seus subordinats. I els actors, fins i tot els secundaris, perfectes. En un petit paper hi és l'actor francès Jean Dujardin ("The Artist"), el qual ha après un correcte anglès pel seu personatge de banquer suís. I per acabar, Scorsese, sàviament, evita la moralina fàcil perquè hi entenguem el tarannà de Belfort, tot i que mai vulguem ser tan mesquins com ell.

EL LLOP DE WALL STREET : * * * *









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada