Entrades populars

dimecres, 7 d’agost del 2013

HANNA ARENDT de Margarethe Von Trotta








Las heridas que provocó el Holocausto judío con más de seis millones de personas inocentes exterminadas por el salvaje Régimen del III Reich, por cierto, negadas categóricamente por los nazis y calificando de “calumniadores” a quienes les acusen de dichos crímenes, sobradamente probados y documentados, han tardado muchos años en cerrarse, aunque no del todo. Esta película nos narra cuando el criminal nazi Adolf Eichmann, exiliado en Argentina con nombre falso, es capturado por los servicios secretos israelíes y llevado a Tel Aviv para ser juzgado y condenado. El veredicto fue su condena a muerte en la horca, pese a no existir la pena de muerte en Israel. El diario The New Yorker encarga a la filósofa alemana, residente en EEUU, Hanna Arendt, como judía que es, que asista a dicho juicio e informe de él tal como ella lo vea. El resultado será una serie de artículos que ofenderán a la comunidad judía, ya que Arendt se saldrá de tópicos y maniqueísmos para ver a Eichmann como un vulgar sicario del III Reich, lo que ella, acertadamente, calificará como “La banalidad del mal”. Ello le llevará también a perder algunas amistades de muchos años, pero ella seguirá adelante con su visión del tema. Barbara Sukowa (habitual en el cine de Fassbinder) borda el papel de la filósofa y es el centro de toda la trama, ya que todos los demás personajes, desde su marido a sus parientes que emigraron a Israel son meros secundarios. El cine alemán actual sigue sabiendo mostrar su Historia reciente por caminos poco trillados u ortodoxos. Y la ambientación de la época, sobresaliente, desde el autobús argentino de donde se baja Eichmann al Israel urbano o rural de 1961, cuando empezó el juicio. Rompe muchos esquemas maniqueos. Y sin necesidad de ser una gran superproducción ni durar tres horas, como aquella excelente película que fue “Vencedores y vencidos”, donde desde la óptica americana se mostraba el Juicio de Nüremberg. La directora es Margarethe Von Trotta, antes actriz y desde hace treinta años cineasta, no muy conocida aquí. Para acabar, las imagenes del juicio a Eichmann y el propio Eichmann son reales, no se ha recurrido a actores para recrearlas, como en “Buenas noches y buena suerte” de George Clooney, lo que le da más autenticidad.

HANNA ARENDT: * * * *

"HANNA ARENDT" de Margarethe Von Trotta

Les ferides que va provocar l'Holocaust jueu, amb més de sis milions de persones innocents exterminades pel salvatge Règim del III Reich, per cert, negades categòricament pels nazis i qualificant de "calumniadors" als que els acusin d'aquests crims, àmpliament provats i documentats, han trigat molts anys a tancar-se, encara que no del tot. Aquesta pel.lícula ens narra quan el criminal nazi Adolf Eichmann, exiliat a Argentina amb nom fals, és capturat pels serveis secrets israelians i portat cap a Tel Aviv per ser jutjat i condemnat. El veredicte va ser la seva condemna a mort a la forca, tot i no existir la pena de mort a Israel. El diari The New Yorker encarrega a la filòsofa alemanya, resident als EUA, Hanna Arendt, com a jueva que és, que hi assisteixi al judici i els informi d'ell tal com ella ho vegi. El resultat serà una sèrie d'articles que ofendran a la comunitat jueva, ja que l’Arendt se’n sortirà de tòpics i maniqueismes per veure Eichmann com un anodí sicari del III Reich, cosa que ella, encertadament, qualificarà com "La banalitat del mal". Això la portarà també a perdre d’algunes amistats de molts anys, però ella seguirà endavant amb la seva visió del tema. Barbara Sukowa (habitual al cinema de Fassbinder) broda el paper de la filòsofa i és el centre de tota la trama, ja que tots els altres personatges, des del seu marit als seus parents que van emigrar cap a Israel són simples secundaris. El cinema alemany actual segueix sabent mostrar la seva Història recent per camins poc trillats o ortodoxos. I l'ambientació de l'època, excel.lent, des de l'autobús argentí d'on baixa Eichmann a l’Israel urbà o rural de l’any 1961, quan va començar el judici. Trenca molts esquemes maniqueus. I no li cal ser una gran superproducció ni tampoc tenir una durada de tres hores, com aquella excel.lent pel.lícula que va ser "Vencedors i vençuts", on des de l'òptica americana es mostrava el Judici de Nüremberg. La directora és la Margarethe Von Trotta, abans actriu i des de fa trenta anys és cineasta, tot i que aquí no és gaire coneguda. Per acabar, les imatges del judici d’Eichmann i les del mateix Eichmann son reals, no s’ha triat d’actors per recrear-les, com es va fer a “Bona nit i bona sort” de George Clooney, la qual cosa li fa més autèntic.

HANNA ARENDT: * * * *






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada