Entrades populars

divendres, 23 d’agost de 2013

KRÀMPACK de Cesc Gay







El catalán Cesc Gay tiene una filmografía irregular, con algunos títulos interesantes (el más logrado, “En la ciudad”), y en ocasiones tratando temas transgresores. Aquí se basa libremente en una obra teatral del actor y autor Jordi Sánchez (co-protagonista de la excelente telecomedia catalana “Platos sucios” y al que ahora vemos en la mediocre “La que se avecina”, a años luz por debajo de la primera), y muestra a dos chicos que empiezan la adolescencia, acudiendo uno de ellos a un pueblo costero catalán indeterminado, al chalet que la familia del otro tiene. Tendrán una extraña relación de amistad en donde se mezclará una forma libertina pero a la vez mezclada con esa ingenuidad de la juventud, o mejor dicho, de la pubertad cuando un joven empieza a despertar a la vida, al amor y a todo aquello que no era capaz de observar cuando era un niño. Fernando Ramallo (“El corazón del guerrero”) y Jordi Vilches (“Platillos volantes”) son los dos protagonistas, y a su alrededor pululan adultos como Julián (Chisco Amado), la suiza Myriam Mezières o las chicas a las que ellos conocen (Marieta Orozco y Esther Nubiola)... El acierto del filme es el tono cotidiano y creíble, y su fallo garrafal es su distanciamiento excesivo, aparte de que muchas veces ese tono cotidiano se centra en anécdotas sin apenas interés, o como es habitual en Cesc Gay, se interesa más por detalles sórdidos o efectistas, como la idea de llamar con ese curioso nombre, “Krampack”, a una forma de masturbación, o cuando uno de los chicos duerme a una chica para hacerla el amor o insinuaciones de homosexualidad entre los dos. Cine que hay que ver sin prejuicios, algo que el cine catalán y el francés, por ejemplo, saben mostrar muy bien, aunque el catalán sea más directo y menos sofisticado que el cine de sus vecinos del Norte.

KRÁMPACK: * * *

"KRÀMPACK" de Cesc Gay

El català Cesc Gay té una filmografia irregular, amb alguns títols interessants (el més reeixit, "A la ciutat"), i sovint tractant de temes transgressors. Aquí es basa lliurement en una obra teatral de l'actor i autor Jordi Sánchez (coprotagonista de l'excel.lent telecomèdia catalana "Plats bruts" i al qual ara veiem en la mediocre "La que se avecina", a anys llum per sota de la primera), i mostra a dos nois que comencen l'adolescència, anant-se un cap a un poble costaner català indeterminat, al xalet que la família de l'altre hi té, allà. Tindran una estranya relació d'amistat on es barrejarà una forma de veure la vida llibertina, però alhora barrejada amb aquesta ingenuïtat de la joventut, o millor dit, de la pubertat quan un jove comença a despertar a la vida, a l'amor i a tot allò que no era capaç d'observar quan era un nen. Fernando Ramallo ("El corazón del guerrero ") i Jordi Vilches (“Platillos volantes”) són els dos protagonistes, i al seu voltant pul.lulen adults com en Julián (Chisco Amado), la suïssa Myriam Mezières, o les noies que coneixen ells (Marieta Orozco i Esther Nubiola)... L'encert del film és el to quotidià i creïble, i el seu error garrafal és el seu distanciament excessiu, a part de que moltes vegades aquest to quotidià es centra en anècdotes gairebé sense interès, o com és habitual en Cesc Gay, s'interessa més per detalls sòrdids o efectistes, com la idea de dir amb aquest curiós nom, "Kràmpack", a una forma de masturbació, o quan un dels nois dorm a una noia per fer-la l'amor o insinuacions d'homosexualitat entre tots dos. Cinema que cal veure sense prejudicis, cosa que el cinema català i el francès, per exemple, saben mostrar molt bé, encara que el català sigui més directe i menys sofisticat que el cinema dels seus veïns del Nord.

KRÀMPACK: * * *










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada